kumbaworld
Lletra / Lyrics: La tieta - Serrat, Joan Manel
La tieta
Serrat, Joan Manel
La despertar el vent d'un cop als finestrons.
s tan llarg i ample el llit... I sn freds els llenols...
Amb els ulls mig tancats, buscar una altra m
sense trobar ning, com ahir, com dem.

La seva soledad s el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam...
Escoltar el miol d'un gat castrat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern.

Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
i un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta.

Un mirall esquerdat li dir: Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carres s'han perdut!
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!...

La portera, al seu pas, dibuixar un somrs:
s l'orgull de qui t alg per escalfar-li el llit.
Cada dia el mateix: agafar l'autobs
per treballar al despatx d'un advocat gandul,

amb qui en altre temps ella es feia l'estreta.
D'aix fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta.

La que sempre t un plat quan arriba Nadal.
La que no vol ning si un bon dia pren mal.
La que no t ms fills que els fills dels seus germans.
La que diu: Tot va b. La que diu: Tant se val.

I el Diumenge de Rams comprar al seu fillol
un palm llarg i blanc i un parell de mitjons
i a l'esglsia tots dos faran com fa el mossn
i lloaran Jess que entra a Jerusalem...

Li dar vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.

I un dia s'ha de morir, ms o menys com tothom.
Se l'endur una grip cap al forat profund.
Llavors ja haur pagat el nnxol i el tat,
els salms dels capellans, les misses de difunts

i les flors que seguiran el seu enterrement;
sn coses que sovint les oblida la gent,
i fan bonic les flors amb negres draps penjant
i al darrera uns amics, descoberts fa un instant

i una esquela que diu... Ha mort la senyoreta...
...descansi en pau. AMN... I oblidarem la tieta.