kumbaworld
Suite de la boira
Sala, Pep
[a] Un home com cal
[b] El món a les mans
Llaunes de cervesa
I cançons per acabar,
és el segell de la tempesta

Nits en blanc i negre
S'acumulen en passar.
S'instal.len a casa meva.

El llit encara està desfet
i no recordo com l'haig de fer,
potser ja és hora de canviar-ho tot.
I ser un home com cal.

Tots aquells discos
ja no sonen igual.
Potser hauria d'escoltar-los.

Fa temps que no surto
i no deixo de fumar.
Potser hauria d'intentar-ho.



Avui el món està al revés,
i jo aquí veient com passa el temps,
potser ja és hora de canviar-ho tot,
i ser un home com cal.

I tu em dius que ja t'està bé,
que un dia o altre canviaré.

Un dia tindré el món a les meves mans,
i vindré a buscar-te sense por,
et pendré la tristesa que enfosca els teus ulls,
i encendrem cada dia el nostre foc.

Portaré l'aigua de pluja que cau a l'estiu,
cantaré sota la lluna una cançó,
sortirem junts de casa per anar a ballar
i anirem cap a on mai es pon el sol.

Dansarem un amb l'altre fins poder embogir,
i encendrem cada dia el nostre amor,
portarem la tendresa fins a l'infinit,
i seràs lletra d'una cançó.