kumbaworld
Hores d'insomni i rom
Sala, Pep

Aquesta maleïda llum
torna cada tres segons,
i els neons intermitents
omplen l'aire de colors.

A la ràdio sona "Madame George"
de Van the Man, quins temps aquells,
potser sigui la millor cançó
per pendre l'últim café.

Hores d'insomni i rom,
el temps va poc a poc,
ningú pot fer res per mi
no vull marxar mai més d'aquí.

Hores d'insomni i rom
tornen del seu racó,
em deixen veure passar
la meva vida sencera per davant.

La roba se m'enganxa al cos,
tot l'aire està estancat,
el silenci, el rom i el calor,
recordant-me vells amors.

Sento els sorolls del carrer,
I els vaixells prop d'aquí,
les ombres entren sense avisar,
des d'on s'amaga el meu destí.

Hores d'insomni i rom,
el temps va poc a poc,
ningú pot fer res per mi,
no vull marxar mai més d'aquí.

Hores d'insomni i rom
tornen del seu racó,
em deixen veure passar
la meva vida sencera per davant.

Recordo quan la vaig trobar,
a la part vella de la ciutat,
aquell cos, aquell vestit,
m'han fet seguir-la fins aquí.

I els neons intermitents,
tornen cada tres segons
i el reflexe del seu cos,
omple l'aire de colors.

Hores d'insomni i rom,
venen un altre cop,
em retornen al meu llit,
el regust del seu encís.

Hores d'insomni i rom,
el tems va poc a poc,
ningú pot fer res per mi,
no vull marxar mai més d'aquí.

DEIXEU QUE TOQUIN LES CAMPANES

Deixeu que toquin les campanes,
que el poema s'ha trencat,
que la mar està enyorada,
i el desig inacabat.

Tot és tan provisional
i el temps és tant incert,
pujaré a les muntanyes
per estar a prop del cel.

Deixeu que toquin les campanes,
que la flama s'ha apagat,
i les flors trepitjades,
i el silenci han profanat.

Qui volia ser un poema
per llegir-lo sense llum,
el repic de les campanes
em portarà a prop de tu.