kumbaworld
Lletra / Lyrics: Can de matinada - Serrat, Joan Manel
Can de matinada
Serrat, Joan Manel
Ens ho ha de dir la veu tremolosa
y trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall
que dins la cort canta.
La nit s morta, i ja es fa clar,
la nit s morta, i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,
la vila s adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles
del camp d'alfals ve.
S'espolsen l'aigua de la rosada
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfa
fins que les talliu d'un cop de fal.
Alcen la testa
mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

I amb el sarr i la bta a l'esquena,
i amb un bast a la m,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
a les montanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora,
cal sortit d'hora:
el cam que han de fer s molt llarg,
el cam que han de fer s molt llarg.

Cap a vila ja ve el pags,
la bossa buida i el carro ple

de roig tomquet i de verdures
collides del seu hort.
La mula sua, el carro crida
i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d'un llit d'alzines, enlluernant
a les velletes
que, pansidetes,
cap a l'esglsia van caminant,
cap a l'esglsia van caminant.

I ara jo canto de matinada,
la vila s adormida encara.

I ara jo canto de matinada,
la vila s adormida encara.