kumbaworld
Lletra / Lyrics: Pags - Lax'n'busto
Pags
Lax'n'busto
En Joan era un pobre pags.
Ell sempre humil, ell sempre honest.
Vivia amb lhermosa Maria,
i ho feia tot perqu sempre mengs.

En canvi en Llus era molt ric,
a ell mai no li va faltar de res.
Com si tot el que ell volgus,
en dir-ho, als peus ho tingus.

I s que uns tant,
i altres tant poc,
per tots felios tal com sn.

Un dia el Llus es va creuar
amb la Maria passejant,
i enamorat es va jurar
pagar per ella el preu ms alt.

I en aquells temps va haver una guerra.
En Joan jove i fort per fora va marxar.
En Llus no era apte per morir.
Aix s una merda, tio has daguantar.

Tot era estrany en els seus ulls.
La por, lodi, la tristor.

I la Maria sel va mirar,
com si ja no pogus veurel mai ms.
Llavors el Llus va aprofitar
i a la Maria va comprar, i li va dir:

"S que mestaves esperant, jo no thavia oblidat,
jo et puc donar tot el qu vols.
Tinc tot el qu puguis desitjar". (x2)

(solo)

Agafam de la m, corre i no tho pensis massa,
que et donar el qu vols, si no ho tens en aquesta casa.
Jo s el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves,
pensa el qu fars i com viurs a partir dara.

El Joan no tornar, s el seu fi. Jo ja ho sabia.
Si fos tu "s" diria i no mho pensaria ms.
Jo et dono flors i joies, festes criats i vestits.
Jo et cobrir dor, plata, bons perfums i Weiss do Frings.

I la Maria, sel va mirar
i de la m el va agafar.
Anava tot cega amb tants regals,
que sense pensar-sho, del Joan va passar! i li va dir:

"Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar.
Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que lhagi trobat". (x2)

Aquell pobre pags sabia que anava a morir.
Llavors va dir: "si em moro, tu tamb et mores amb mi".
La va esperar a les fosques al carrer tota la nit,
quan ella va sortir la va matar sense patir.

Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap,
va caure ests a terra amb la Maria al seu costat.
La conya de la histria amics meus reflexioneu:
No s que en Joan mors, sin que el Llus est de peu.

I el Llus sels va mirar,
va ser daquells dies que ms va plorar.
Sol es trobava amb els seus calers,
per molts que en tingus, massa car per ell, i es va dir:

"Segur que alg mest esperant, aix ho oblido jo dem.
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar". (x2)