kumbaworld
La nit d´en Frankeinstein
Giné, Joan Pau
La nit d´en Frankeinstein(Mi - Fa # - Si 7 - La - Si m - Mi 7)

Nits com una gorja de llops
Amb temporals, llucets* i trons
Més fort que tot cridava el vent
Bo per te fotre un espavent
Era la nit d´en Frankeinstein

Era quan eri* petit
A la nit dins del meu llit
Amagat dins dels llençols
M´agradava de tenir por*
M´endormiï* pas de seguit
Viatjavi dins del llit
Cada nit era un cinema
Que tornava a recomençar

Mitjanit sona a la pendola*
Una minyona tota sola
Se retira tranquil·lament
Sense pensar evidentment
Que l´espererava en Frankeinstein

Tot d´un cop, d´una porta estreta
Se li presenta la silueta
D´aquell home desgavellat*
Amb les ungles com un gat
Frankeinstein s´havia escapat

Jo teniï un mànec d´aixada
Amb un bot, una patacada
Te fotiï pel sòl l´homenàs
I preniï la dona pel braç

Eri : era (jo). Mateixa cosa per "M´endormiï", ...
Llucet : llampec
Por: se pronuncia és "póu" a l´occitana
Pendula : rellotge (de peu) (gal·licisme)
Desgavellat : mentalment desordenat, desbaratat (en sentit material o moral), desarticulat