kumbaworld
Nocturna
Pi de la Serra, Quico
NOCTURNA
La nit s'acosta, besa i se'n va.
Potser somies un dia clar,
potser l'esperes, ja tornarÓ.
Devers capvespre es farÓ anunciar.

Si ve amb la lluna, clara serÓ,
que quan Ús fosca tremeix la mar
quan venš el dia, primer combat,
perd la batalla de claredat.

La nit s'emmotlla a cadasc˙,
per uns silenci, per altres por,
jo me l'estim, no ho sap ning˙;
en el silenci hi ha mÚs tendror.

Fidel als astres, dona del cel,
l'alba gelosa cada matÝ
la foragita, nocturn duel,
i neix un dia d'avui i ahir.