kumbaworld
Lletra / Lyrics: El pi de Formentor - Bonet, Maria del mar
El pi de Formentor
Bonet, Maria del mar
Mon cor estima un arbre! Ms vell que l'olivera,
ms poders que el roure, ms verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Du ung d'aroma sa testa consagrada
i li don per trone l'esquerpa serralada,
per font l'inmensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'guila marina,
o del voltor qui passa sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
t pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n's ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra s dura, me besa son ramatge
el cel qui l'enamora, i t el llamp i l'oratge
per glria i per delit.

Oh! si: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta ms fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa caballera reial.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa dur jo el teu record.
Lluitar constant i vncer, reinar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
oh vida! oh noble sort!

Amunt, nima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veurs caure a tes plantes la mar del mn irada,
i tes canons tranquiles 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.


Miquel Costa i Llobera