kumbaworld
Un dia gris a Madrís
Pi de la Serra, Quico
Un home gris, malcarat, bastant trist
va arribar no diré d’on,
tant se val, tot és món.
Aquell era un dia gris, bastant trist,
no el recordo exactament,
tant se val, feia vent.
Jo portava un batí gris, bastant trist,
no de seda natural,
tant se val, és igual.
I un pijama també gris, bastant trist,
no sé si el duia cordat,
tant se val, ho he oblidat.
Em va donar un paper gris, bastant trist,
però com que no sé llegir,
“Tant se val”, li vaig dir.
Em va mirar amb un ull trist, bastant gris,
i no s’ho va creure pas,
tant se val, quin fracàs.
Aquell era un dia gris, bastant trist
i jo em trobava a Madrís,
tant se val, no és París.
Em demanà el paper gris, bastant trist,
mitja volta i se’n va anar,
tant se val, se’n va anar,
se’n va anar.
Se’n va anar
en un dia poc clar
jo no sé si tornarà.