kumbaworld
A l´estació
Llach, Lluis
T´he vist com sempre a l´estació, somriure net, avui de nou
esperes un tren misteriós que ve de lluny, si és que va enlloc.
Tothom et sap i, tendrament, et filen anys per a fer-te un temps,

quant de temps.


Dius que, a l´andana, no hi ets sol; viuen amb tu, ombres i jocs,
ombres d´adéus sense retorn, jocs de petons pels benvinguts
i, a dalt dels arbres més bonics, hi niuen els amors ferits,

per un tren,


que amb tu esperen el senyal de l´arribada d´aire nou,

d´un gest nou,
d´un pas nou,
d´un tren nou.


T´he vist de nou a l´estació i en tu m´he vist, a poc a poc,
buscant un tren misteriós, que ve de lluny, si és que va enlloc,
i veig com dormen els adéus, com neguitegen els retorns

per un tren.


Que finalment quan la tardor, pinta un cel nou a l´estació,
tots esperem el pas d´un tren, que va molt lluny, si ve d´enlloc.
Els uns perquè ens arribes tu, els altres perquè se´ns enduu

aquell tren.


I amb tu esperem el senyal de l´arribada d´aire nou,

d´un gest nou,
d´un pas nou,
d´un tren nou.