kumbaworld
La Madame
Llach, Lluis
Ningú no sap el seu nom, tothom li deia la "Madame".
Rodona com una nou, estirada i suant,
a la platja amb el seu mallot que va comprar a "Samaritaine".
Turista a la planxa amb oli, sorra i sal.

I els nois que per la platja la senten dolça roncar,
amb aires de coqueta, amant de qualsevol amant,
l´envolten i li canten, el cor li fan esvalotar,
arrugues que s´amaguen, divises a guanyar.

- Oh, que esvelta i maca que està avui, "Madame",
sembla una sirena sortida del mar,
quins cabells més ben tintats que du "Madame".
I ella res comprèn, ensenya una dent,
riu, riu i res no diu.

- Quina panxa més rodona té, "Madame",
les arrugues són gentils i sensuals,
per poc preu seria el vostre amant, "Madame".
I ella res comprèn, ensenya una dent,
riu, riu i res no diu.

- I te n´aniràs a França, maleta plena de records,
barrets i castanyoles, conyacs i mocadors,
enveja de veïnes que no han tingut la sort
d´anar a terres fadrines i comprar una cançó.

Però els anys passen depressa a les platges del cor,
que haguessim fet nosaltres sense "madames" al sol,
permetim donç senyora acabar la cançó,
li estenc la tovallola, li demano perdó.