kumbaworld
L´Estanislau anant a palau
Llach, Lluis
Fa calor enmig de la gent
però a Palau tenim la fresca del talent.
Puja el vidre que no vull trobar
ningú del Saló de Cent,
tu m´entens "Estanis"... "Estanis".

Falta poc per obrir el Liceu,
val a dir que el vam encendre a temps.
Ara és nostre, meu i seu,
i per meu també de la gent, també és de la gent...
la meva gent...

No estan mai contents, ja ho veus,
però això no m´indigna més,
ara només m´avorreix
tant desagraïment.
A les properes conteses, he!
hi aniré si em mereixen, he!
m´ho he de pensar, ho he d´apuntar... ho apuntaré.

No cal que m´ho diguis més, "Estanis",
ja sé que això sense mi no va,
segur que no exageres, "Estanis"
però cansa manar i manar.

No et pots fiar de ningú, "Estanis",
com més amics són millors traïdors,
tu talles cintes pels Eixos, "Estanis",
i ells et miren fix al coll...

Sol, sol, sempre sol,
m´han deixat sempre sol...
la solitud bressola el geni, això és cert i se sap d´antic.
Tanmateix, sempre sol.

Si tens dins un general, "Estanis",
has d´evitar els coronels voltant,
amb caporals que creguin, "Estanis",
n´hi ha prou per anar tirant.

Sol, sol, sempre sol, m´heu deixat sempre sol,
Ramon al sol, Miquel al cel, Josep tu sempre als llimbs,
Tant de bo, sempre sol...

Després et passes per Ganduxer
i la dus al TNC. TNC.
Aquell xicot té molt mal caràcter
però serveix per jugar a Macbets,
quin país, quina gent...

I després, què deia "Estanis", què he dit...?
i després... tant se val el després,
se me´n fot el després, ja s´ho faran el després,
el després, ja vindrà, el després, perquè el vols,
perquè el vull el després, "Estanis"!