kumbaworld
Novembre
Llach, Lluis
(a Pedro Guerra)

Perquè era novembre
Un dia de gràcia
Vingueres a aprendre i al final vas ensenyar-me,
Prim com un fil cosires l´Atlàntic amb el meu Mar petit,
Perquè era novembre...

Aquella nit tu eres el gran sacerdot
fent i desfent paraules amb els teus acords
tu eres llum, eres por, eres pau i foscor
ara dolç o amargant, ara fràgil diamant.

Després vaig venir vora teu,
vàrem percebre en un moment
que compartíem un tresor
Es tan senzill ajuntar les veus
quan un mateix batec commou
ritmes i fibres de cançons...
...
Perquè era novembre...
Perquè la guitarra...
Perquè cal entendre quan s´està enmig d´un miracle
Perquè el temps no ha allunyat les nostres veus podem cantar junts
Perquè era novembre...

Només els ulls et brillen més que les dents
i cantes molt endins perquè així voles més lluny
tens el foc, dius el vers, ets un tendre pervers
vent i pluja, amargant, pell ardent de l´amant.

Jo et deixaré, faig un camí,
però em fa feliç veure´t aquí...
omplint l´espai amb les cançons...
Giraré el cap quan sigui lluny
pregant als deus que cap escull
deturi el rumb que du el teu cor...

perquè era novembre!