kumbaworld
Roses blanques
Llach, Lluis
(Lletra: Miquel Martí i Pol)

Com un gran ram de roses blanques
el teu record que m´acompanya,
de tanta llum et sóc deutor
que em sobra espai i em sobra tarda,
tot se m´emplena amb el teu nom
que repeteixo, Laura.

Ombra de mar la veu que et crida
i el vent de somnis la mirada,
penso el silenci empresonat
en els acords d´una guitarra
i tot s´emplena del teu nom
que repeteixo, Laura.

Tanta esperança compartida
fa més possible l´esperança,
rossola el temps pel tornaveu
harmoniós de les paraules
tal com rossola pel teu nom
que repeteixo, Laura.

Tots els camins per acollir-te,
tots els ressons per enyorar-te
i el teu somriure fet cançó
molt més enllà de la recança
per gronxolar-me amb el teu nom
que repeteixo, Laura.

Et sé molt lluny però em convides
amb els ulls clars a recordar-te
i ara amb un gest desmesurat
faig del teu gest el meu miratge
per perdre´m sempre en el teu nom
que repeteixo, Laura.