kumbaworld
Tendresa
Llach, Lluis
(a Josep LLach i Dolors Puy)

Aquest cam que deixo enrera s llarg
per em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants datzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el frgil art de la tendresa...

Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo lnsia dels teus ulls,
limpdic arc del teu cos nu,
per amor testimo encara ms i sempre, ms i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa...

Del dol batec de la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que ens cura quan fa por la solitud.

El mn que visc sovint no el sento meu
i s els perqus duna revolta,
misria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, rbia i por,
rebutjo un mn que plora aquestes penes, tanta pena,
per tot dun cop... ve... la tendresa.

Ah, si no fos per la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.