kumbaworld
Lletra / Lyrics: Tomb datzars - Llach, Lluis
Tomb datzars
Llach, Lluis
(Lletra: Miquel Mart i Pol i Llus Llach)

Per la vella carretera
entre esclats de llum i mel
hi ha dos homes que caminen
amb la fosca dintre seu.

No se saben ni es coneixen,
cadasc amb el seu turment,
fan cam lun cap a laltre
des dangoixes diferents.

El mat els encn el rostre
tot solcat de solituds
i dins seu res no els ajuda
per drear el seu futur,

sn dos homes que fan via
mentre esperen que un atzar
converteixi el seu silenci
en un gest de llibertat,

ah, si aprenguessin a mirar-se,
ah, si el coratge els empenys,

ah, si trobessin el somriure
ah, si el recel no els separs.

I els dos homes que caminen
no es veuran fins que un revolt
els encari lun a laltre
i els acusi danar sols,

i ser potser aleshores
que aprendran secretament
que una pena compartida
mai no dna tant turment.

Els moixons del cementiri
han deixat de refilar,
el riu llisca entre les pedres
i tamb alenteix el pas,

no hi ha crrecs ni margeres
que no els vetllin cada instant,
tots els arbres els contemplen
i ni el vent mou el fullam;

ah, si es paressin i parlessin,
ah, si el paisatge els fes companys

ah, si la llum de les mirades
ah, si enllacs les seves mans,

quina meravella
si un somriure els dibuixs els llavis
i potser per sempre
sapiguessin caminar plegats,
quina meravella
si un batec els fes ms tendra lnim
quina meravella
el coratge destimar

quina meravella
si latzar que els ha creuat les vides
fos com la promesa
dun nou temps vibrant i llumins,
quina meravella
si acceptar el gran joc de descobrir-se
quina meravella
conjurs recels i por.

A la vella carretera
res no acaba, tot reneix
i la vida ensenya un ritme
sempre igual i diferent,
i els dos homes que la viuen
tal vegada hauran aprs
que sols ells tenen la fora
de mudar-la dintre seu

ah, qu descobriran en veures,
ah, amb quin gest sacolliran

ah, tant de bo que la tendresa
ah, canvis el seu mirar,

quina meravella
si el ress de lalba a les muntanyes
desvetlls les notes
dalgun cant damor potser imprevist
quina meravella
si la fora sempre desitjada
quina meravella
dibuixs els seus destins

quina meravella
si el goig incert duna tonada
en sabssim treure
la creixena que ens pot fer ms bons
quina meravella
si el sender que el cor ens assenyala
quina meravella
sempre fos vial damor.

Quina meravella
si de tant sentir-nos solidaris
tots plegats pensssim
a guanyar el futur unint les mans
quina meravella
si la pau fos lnica eina fcil
quina meravella
per aprendre a caminar.