kumbaworld
Com un puny
Raimon
Quan tu te´n vas al teu país d´Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquell carrer que mai no ens ha fet gràcia
se´m torna el lloc d´un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m´aclareix,
a casa sol immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

"Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment".

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l´última arrel d´aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d´italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d´oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.

Quan tu te´n vas al teu país d´Itàlia
el dolor ve a fer-me companyhia,
i no se´n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan ja fa cent vint hores
que compte el temps que lentament s´esmuny.

Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses;
a poc a poc ens clourem com un puny.