kumbaworld
L´última llum
Raimon
Esgarbellant els més foscos dels núvols,
el ritme imprevisible de la pluja
s´emporta carrerons avall de l´ànima
l´última llum d´estiu.
Que tardor és ja.

L´última llum que ningú no comenta,
perquè se sap que no és de cap partit,
s´endú dubtant cap als indrets d´oblit
el meu garbó d´antics
i vius desigs.

De terra estant veig ploure sobre el mar,
esplendida bellesa de l´inútil,
que lluny es fon amb els colors del cel:
ni gris ni blau ni verd.
Quin llom suau.

Una alta flama m´ha tingut despert.
A totes les preguntes del teu viure:
t´estime ara més que t´he estimat,
jo sóc qui sóc amb tu.
Pluja que cau.
Jo sóc qui sóc amb tu.
Pluja que cau...