kumbaworld
Ens veiem a Folegandros
Llach, Lluis
Hauran quedat els fulls oberts
damunt la taula que potser
t´espera encara en un retorn incert.
El vell Kavafis i també
el teu Poeta que a l´Alguer
ens va commoure més enllà del cor.

Amb mi aprengueres de la mar,
jo amb tu el sentit de cada far
i així plegats vam ormejar un bell port
on la paraula i la passió,
els déus, uns versos i aquell cos
aixoplugaren somnis i cançons.

Ara sols queda la música, Eudald
ah, si no fos per la música, Eudald
que ens obre empares
a tantes ànsies
que omplen d´angoixa el cor.

Mira com sona la música, Eudald
encara ens queda la música Eudald
perquè ens commogui,
perquè ens uneixi,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...

Amami Alfredo
I rodi el món...
Fa tant de fred al cor
si ens deixes sols.

I així tossuts anem sempre endavant
per por de morir-nos d´enyor i amistat
veient com l´amic se´n va...

Vivim com si no fos morint
que anem menant aquest camí
a un horitzó d´absències infinit.
Tu hi ets i em veus com vaig venint,
fes-me un recer Eudald, amic,
i encetarem el joc dels vells marins.
A Ítaca el gest pel bell retorn,
a Amalfi el full on deixar un nom
i a Ponza el lloc per viure en pau la mort.
I si cansats d´eternitat
a Folegandros fem un tast,
ja saps la plaça on hi reposa el Món...

Ah, si no fos per la música, Eudald,
mira com sona la música, Eudald,
que ens posa l´aire sota les ales
i així ens permet el vol...

Ah, que no pari la música, Eudald,
que se´ns emporti la música, Eudald,
perquè ens commogui,
perquè ens exalti,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...

Amami Alfredo
i rodi el món...
fa tant de fred al cor
si em deixes sol...

així cansats i amarats de records,
seguim inventant-nos que hi ha un horitzó
només per oblidar la mort...

Una cançó d´enyor com una bressola
perquè t´acaroni el cor en les llargues hores.