kumbaworld
Així i tot
Ja t'ho diré
Així tot cada dia torna fosc,
Com un llagost de bot en bot,
queda clar que volia córrer món,
de camp en camp, de brot en brot.
De tant en tant s´oratge de la mar
li feia recordar.
Va fer un alè, es va ajeure davall un pi,
cada pinyó era un desig.
Així i tot va bé, així i tot va bé, així.

Va germinar sa llavor
que es va sembrar.
Serà es febrer, com cada any,
com una llum, com un estel a l´horitzó,
com cada nit a sa tardor,
com un arbre desfullat
davant sa fredor del món
contemplava es seu entorn.
Així tot va bé...

Però volia tornar
a cercar el seu encís.
De tres en tres, de sis en sis,
s´embafava de pastís,
d´ensaïmades de San Joan.
Sa festa començà, va correr s´alcohol
i es cavall que peguen bots.
L´amo en Joan arronsava en es Pla
més d´un el va tastar.
Així i tot va bé...