kumbaworld
Dimarts d´estiu
Trulls

Em desperto per no sentir més
un rellotge que s´ha tornat boig.
M´ho repenso, em tapo el cap com puc
i em refrego pels llençols.

Corro boig, sobat, sense cap rumb.
Crec que a casa tothom dorm.
Com pot ser? Si fa poc que he arribat!
Cap al curro i mort de son!

Ja no sé l´últim lloc on vaig ser ahir;
tan sols sé que aquest estiu jo el visc de nit.

Fa ja massa temps que he esperat
un estiu per viure així: sense pensar.

Sento algú que em xiula des del carrer,
mig vestint-me ja surto corrent.
Mai, arribo tard. Què estàs dient!
És dimarts i encara no m´he refet.

Sense un duro i sense res per fer
ja tan sols podem anar a un concert.
Crec que és l´últim, sort, doncs no puc més...
i ara ens queda un any que, en fi, no és res.

No ho entenc, però és ben cert i estic tan fart
d´un estiu tan boig que en poc aniré anyorant.

Fa ja massa temps que he esperat
un estiu per viure així: sense pensar.