kumbaworld
Lletra / Lyrics: MARTA - Serrat, Joan Manel
MARTA
Serrat, Joan Manel
La remor del mar a lalba
i una platja plena dalgues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques
gavines que entren al port.
les barques que al mat tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i els vells carrers empedrats.
Lesglsia humil i menuda
i entre la boira perduda
llunyana i gris,la ciutat.
Em parlen de Marta...
Les blaques cases del poble
i lhome vell que canta cobles
mentre va venent el peix,
i la dona que amb desgana
mou entre ses mans la llana.
(qui sabr qu s el que teix)
El castell,lilla petita.
La cova, el far i lermita
i els amics dun altre temps.
El rellotge que no corre
i aquests infants que a la sorra
han trobat el seu carrer.
Em parlen de Marta...
Les hores buides que passen
i el cam que em torna a casa
desprs de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada rac on junts vam viure
moments com ning no sap.
Les meves mans i els meus llavis
que del teu gust viuen vids
sense poder-los oblidar.
Les llargues nits sense lluna,
les ones i cadascuna
de les llums que hi ha en el mar.
Em parlen de Marta...