kumbaworld
Tarragona m'esborrona
Els pets
Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir!

Anava cap a casa després d'haver pencat.
Hi havia un cotxe a les fosques, hi havia un cotxe aparcat.
Si no fos perquè cada dia me'l trobo sempre allà,
diria que és una parella fotent-se el bacallà.
Però no ho és (no ho és!),
no ho és (no ho és!),
però ningú no em vol fer cas
quan els dic que la gent que hi ha allí seient
són ionquis que s'estan xutant.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir!

Sortia de la feina i volia fer un cigaló.
Vaig trobar la meva penya, em vaig seure al meu racó.
Gairebé eren les dues i el Miquel volia xapar.
La nit era molt tranquil·la, quan de sobte algú va trucar.
Qui deu ser? (no ho sé!).
Qui deu ser? (no ho sé!).
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir!


Pont del Diable, carrers de la part alta, Francolí brut i encongit,
al obrir la porta, cortines que es mouen, quan arribes a les sis.
Camp de Mart, petroquímica, turistes i Maginet;
el molí de l'horta, el bassal, les forques i els pagesos mai contents.
Les voreres brutes trepitgen les putes, xeringues per tot arreu,
esquerres i dretes, velles pensidetes, van a missa de deu.
Imperial Tarraco, baixant hi ha el serrallo on la gent en té un parell, (de què?),
a la fresca xerrant, seguts al davant, de la Plaça del Castell.
El Tucan, la Cova, Colla Vella, Colla Jove, les gitanes venen alls,
l'avellana baixa, homes vells amb faixa, del defora van tornant.
Tocar ferro al balcó, lentament la pudor atravessa la ciutat,
mentre la rutina lentament pentina aquest poble abandonat