kumbaworld
ara
Obrint pas
Quan la rŕbia és qui guia els meus passos
I la incertesa desfŕ caminar
L´esperança sembla enderrocar-se
Darrere dels dies de lluita i asfalt

Quan el gris és l´únic color
Que dibuixa i omple futurs inmediats
És el pŕnic , l´olor a dolor
El que et sembla sentir
El que et sembla palpar

No, no pot ser
Quant de temps haurem d´esperar més?
No, no pots més
I saps que tot depén de tu mateix

Quan la pluja transforma els paisatges
I la foscor engoleix els teus mars
Les mirades semblen no trobar-se
Perdudes als límits on hem arribat

I quan corres i crides al vent
I les llŕgrimes omplen de fred els estels
Es la rŕbia, l´odi i la tristesa
Les que et fan sentir tantes voltes rebel?

No, no pot ser
Quant de temps haurem d´esperar més?
No, no pots més
I saps que tot depén de tu mateix