kumbaworld
Visions de Johanna
Gerard Quintana
No hi ha res com la nit, per parar-te paranys quan vols calma.
Asseguts aquí perduts tot i fer el que podem per negar-ho.
La Eloisse pren la pluja en un punt provocan els teus llavis.
I a les golfes les llums tremolan, la calefacció tus a la cambra
la emissora de country sonant, no hi ha res que estigui de més.
Només la Eloisse i el seu amant que s’abraçen.
I les visions de Johanna omplin el meu cap.
Al descampat on les dones juguen a fet i amagar els secrets,
les noies de nits sencres remugant la fugida del darrer tren.
I sentin el revisor encén la lot i es pregunta: qui és el més boig?
La Eloisse esta bé més a prop delicada s’assembla a un mirall
però em fa veure massa clar i concis que Johanna no és aquí.
Fantasmes d’electrecitat udolen en les seves faccions,
on les visions de Johanna han pres el meu lloc.
Ara el noiet perdut s’hu pren tot massa a pit,
fardan de miseria li agrada viure amb perill.
I quan em sent dir el nom d’ella em parla d’un bes de Déu per mi,
Ell te prou morro per no fotre ni brot, murmurant-li parules d’amor
mentres jo m’espero al cantó assegut al salo.
Costa d’explicar i encara més d’acceptar-ho,
les visions de Johanna, em van desvetllar fins l’alba.
A dins dels museus ens han procesat l’infinit,
les veus repeteixen així és com deu ser el paradís.
Peró Mona Lisa pots veure pel seu somriure
que te el mal del blues de l’autopista.
Mira la flor bessada en el mur, dones gracioses fan estornuts i
un tio amb bigoti diu jesús, ja m’assec ja no puc.
Mentres del cap dels asses penjen vinocles i joies,
però les visions de Johanna fan que tot sembli més cruel.
El camell parla a la comtessa que fa veure que l’escolta,
diu: diga’m qui no és un parasit i et juro que resare per ell.
Però com sol dir la Eloisse: ja esta tot vist amic,
mentres es prepara per seguir.
La madona encara no és aquí, ni en el buit i curcat cameri
bambula alla on guia el seus vestits, amb el violi s’en va pel camí.
Tot ja esta pagat deixa escrit al darrera un camió
ple de peix fa esclatar el meu concient.
Tocant les claus mestres i la pluja amb les armoniques
i les visions de Johanna, hu son tot no hi ha res més.