kumbaworld
Lletra / Lyrics: Bogeria - Lax'n'busto
Bogeria
Lax'n'busto
Quan la neu es cansa i es fa tendra,
quans desitjos en aquell moment,
quanta vida, quanta primavera,
jo no puc assaborir-les
no puc canviar de rumb els pensaments.
Si pogues reviure un cop aquest instant,de gran,
quan ja ning recordi com va ser.
Ho faria sense por i sense innocncia
com aquell que va oblidar que parla dell.
Viure de nou, al recordar,
el regust dun temps lluny
i dalg que sents, potser teu aprop fuga.
Que no saps si feia mal, o era un somni sobrenatural
que el dest no et va atorgar.
Aquella veu, aquell desitg, aquella bogeria.
Tu, que et perds, que ja no se per on trobar-te
fes, desfes, i torna per tornar a allunyar-te
omples buits que han posat en banda.
I jo que veig, que lluito per se mescapa,
s, que el temps, mensenyar com oblidar-te
per lespera resulta llarga.
I tu, que et perds, que ja no se com allunyar-me.
Fes i desfes, potser el culpable vaig ser jo que vaig fer malament, de forma inconscient, premi sense inters.
Misteri que ara ja no resoldr, em manca fe.
Si pogues reviure un cop aquest instant,
De gran, quan no recordi com va ser,
ho faria sense por i sense innocncia
com aquell que va oblidar que parla dell.
Viure de nou al recordar,
el regust dun temps lluny i
dalg que sents potser teu aprop, fuga.
Que no saps si feia mal, o era un somni sobrenatural
que el dest no em va atorgar.
Aquella veu, aquell desitg, aquella bogeria.
I tu, que et perds, que ja no s com allunyar-te,
fes, i desfes. Potser el culpable vaig ser jo, que vaig fer malament, de forma inconscient,
premi sense inters, misteri que ara ja no resuldrem, ens manca fe.