kumbaworld
Vespres de desembre
Sau
Vespres de desembre,
deixant la tardor,
les ombres es fan llargues
passejant pel port.

Trencant les onades
amb el peu descalç,
confonc el soroll del cor
amb el batec del mar.

Hi ha nits tan senceres,
hi ha nits sense estels,
hi ha nits que la boira
no et deixa veure el cel.
Hi ha nits sense lluna,
hi ha nits per l´amor,
hi ha nits que si esperes més
podràs veure el sol.

Vespres de desembre,
el terra és humit,
avui tinc tot el temps del món
i ningú per compartir.

Cançons a la lluna
- nenúfar estrany -,
veig Neptú mirant el mar
darrere un fanal.

Hi ha nits solitàries,
hi ha nits de concert,
nits d´hotel, d´una nit,
on mai passa el temps.
Hi ha nits de tendresa,
hi ha nits per somniar,
hi ha nits molt més fosques
i altres pels amants.

De nits pots posar-te
el món a les mans,
respirar de cop molt a fons
i veure-ho tot més clar.

Oh, vespres de desembre,
nits que no acaben mai,
nits que només voldria
estar al teu costat.