kumbaworld
La samarreta
Ovidi Montllor
Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d´una cortina vella
Una samarreta em feren: vermella.
D´ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d´anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant a terra.
D´ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals.
Així la gent ja no em veia:
Jo treballava amb la corbella.
I dins de tots aquells mals,
sé treballar ambdues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era promogut pel seu "despiste".
Potser d´altres en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m´hi trobo molt bé amb ella.
Perquè abriga, me l´estime,
i li pregue que mai no se´m faça vella.