kumbaworld
Bon vent i barca nova
Ovidi Montllor
(A Josep Renau)


Au adéu, comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!

Sé però, que no s´estrena un prat,
seguim sent rellogats
a dins una gran cova.
Mil espills, se´m trenquen en la nit
colpegen el meu pit,
i m´omplen d´ais la boca.
I un badall ofega el meu crit
i deixa l´ull humit
i el nas demana: Moca´t!

Nova sang arriba al meu cervell
i em sent tibar la pell,
i em torna a la memòria
temps de caça, de peixos i d´ocells,
de joves i de vells...
Però ara és altra història?...
Tot i així, un qualsevol fracàs
em posa en el percanç
del record sense glòria.

No és clar, per tant també és obscur,
tinc davant un mur.
El riure se´m capgira.
L´atzucac em fa fer un atur:
Present, passat, futur...
i un mateix punt de mira.
Veig el blat més tendre que madur,
veig qui mana segur.
El món no avança: gira.

Un forat em torna a donar llum,
un cigar em dóna fum
i una ampolla, empenta.
Cec d´enguany em guie pel bastó,
malfie del color
i de lletra impresa.
Done fe d´aquestes sensacions,
li llence al foc carbó
i retorne als meus trenta.

Au adéu, comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me´n vaig, sóc qui torna!