kumbaworld
Els banyetes
Ovidi Montllor

A l´escola vaig a aprendre
a mai no fer pactes amb ningun dimoni.
Són una raça dolenta
que prometen molt i mai no solten res.
Són lladres.
Saben que tenen poder
i amb ell, el fer i desfer
els resulta molt fàcil.
Volen convèncer el món
que el seu regne és millor,
i així poder tenir més forces.
El dimoni és molt ric
i ens tractarà d´amic.
Això és un vici antic
per a ells treure´n profit.
S´apareixen en mil formes,
gasten mil paraules
per veure si et guanyen.
Ens prometen millor vida
plaer sense mida,
llibertat... pansida. Punyetes!
Diuen que volen salvar-nos,
per, així, apartar-nos del recte camí.
I aquells que els hi fan cas,
per quatre sous de res
s´embruten bé les mans. Indignes!
El domini és molt ric
i ens tractarà d´amic.
Això és un vici antic
per a ells treure´n profit.
De dimonis és ple el món,
que gasten amb tothom
el parlamentarisme.
No es treu res enraonant,
ni tampoc esperant.
Mai res no et donaran. En saben!
Arma´t amb un bon garrot,
una espasa o un roc,
o allò primer que trobis.
I per l´ànima salvar,
quan et vulguin parlar,
no et facis esperar: Trompada!
Els dimonis que us dic
no són pas vells i antics.
Ric, ric, ric, ric, ric, ric,...
No vull dir noms.
No, no diré noms.