kumbaworld
El vaixell perdut
Sopa de cabra
Tots els ponts de la vella memňria han anat omplint amb deixalles i amb fang.
Són la plaga de la vida , sembla l’agonia estesa del mil·leni errant.
Vaig sentir un home que cantava: “es qui neda i sura només el que es salva”.
Jo era un nen i esperava el diluvi. M’he anat fent més gran.

Hi ha un lloc al vaixell per a tu.
Hi ha un lloc pels que s’han perdut.
Veniu a buscar aixopluc.
Veniu o us ofegareu!

Quan el temps era menys que una paraula va sorgir la vida casualment de l’aigua.
Ara que es va accelerant la farsa, l’aiguder durŕ la darrera carta.
Cada nit quan la lluna canta, com Noé ja feia construďnt la barca.
Aviat arreu les rescloses del cel s’obreran de cop!
Anirem a l’infern. Anirem cap al Cel!

Hi ha un lloc al veixell per a tu.
Hi ha un lloc pels que s’han perdut.
Veniu a buscar aixopluc.
Veniu al vaixell perdut!

La muntanya ja no hi es, la política no hi es, ni “l’astropŕlid”* ja no hi es.
L’economia ja no hi es, aquella illa ja no hi es, i la mentida ja no hi es.

Hi ha un lloc al veixell per a tu.
Hi ha un lloc pels que s’han perdut.
Veniu a buscar aixopluc.
Veniu al vaixell perdut!

La muntanya ja no hi es, la política no hi es, ni “l’astropŕlid”* ja no hi es.
Aquella illa ja no hi es, l’economia ja no hi es, i la mentida ja no hi es.

Hi ha un lloc al veixell per a tu.
Hi ha un lloc pels que s’han perdut.
Veniu a buscar aixopluc.
Veniu o us ofegareu! O us ofegareu!



* Poso “astropŕlid” per que no tinc ni idea del que diu. No se l’enten. :)

Jordŕ