kumbaworld
Alegria
Antònia Font
Alegria

Cau d´un arbre sa llavor,
després en surt un altre de millor,
és sa vida que segueix,
ja sé que és increïble però així és.
I es animals també follen
i s´enyoren i ells no saben res.

No... què va... això és impossible d´exterminar
i ploram, ploram d´alegria.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
ses fulles més seques se tiren des arbres
per ordre de veterania.
Alegria, ses cases s´aixequen i volen,
i es caos és s´ordre d´un dia que vessa
nostàlgia d´amor i simpatia.

Cau d´un astre sa claror
i dins sa fosca en terra hi veim i tot,
és sa llei de s´univers,
n´hi ha de més profundes, ja m´entens.
I surt s´estrella avorrida
i se desvia i no té por ni res.

No... què va... això és impossible d´exterminar
i ploram, ploram d´alegria.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen
immòbils tempestes i climes.

Alegria, en calma per sempre ses hores,
i es cosmos s´atura i per tots es planetes
ingràvids s´acaba sa vida ... I alegria.