kumbaworld
Foc a l'ànima
Dalma, Sergio
Sento por si tu no hi ets,
no sóc res sense calor,
la tendresa avui és dolor,
és tant fràgil el teu cor
i no puc quedar-me sol.

Només penso com tenir-te,
de la pluja vull amagar-te,
seure junts sota la lluna
i sentir la teva pell
i un estel faci del cel
un cel amb calma,
ja no puc quedar-me sol.

Si no hi ets amb mi,
no tindré control
i tot el que m´envolta sentirà el dolor,
res no passarà
i res no quedarà
i no seré més que una roca,
si torno a pensar que te´n oblidaràs
el foc crema l’ànima dels dos,
sé que em rendiré, que ja no tornaré
a veure tanta llum mai més.

Sento por si tu no hi ets,
tanta por a no saber res,
si el passat ja és un mai més,
Digue´m que puc fer amb el que sento,
si el demà que em toca viure
no és igual que ahir,
tantes hores ploraré.

Sento pànic sense tu,
si res ja no m´importa,
si ja no puc somiar,
no tenir-te al meu costat,
t´has endut la primavera
la meva ànima sencera
i encara no sé el per què.