kumbaworld
Exilis
Sopa de cabra
Amagant-se entre la gent
Rodejat pels pensaments
Respirant llarg, buidant el cap
Mira d┤oblidar, cansat
Frontera enllÓ, amb l┤hivern se┤n va
Ve d┤una ciutat
Molt a prop del mar
On l┤odi un dia va esclatar
I ara l┤alba es confon
Amb el foc de cent canons
Que ning˙ pot aturar
Vas seguint el riu del temps
Vas buscant uns ulls calents
Un estÝmul real
Una llum lluny del teu cap
Alg˙ que et doni la mÓ

Rera els n˙vols s┤amaga el sol
Dins el negre tots els colors
Les portes s┤obriran
El vent s┤emportarÓ
Els estendards i banderes
Naixeran milions d┤estels
S┤obrirÓ clar l┤horitzˇ
El mˇn serÓ un lloc per tothom
No hi haurÓ captius, combats
Infern, exercits ni soldats
Si tots som un al final
Tot ho som i no som res
Tot ho vols, tot s┤esvaeix
Per quins vells ideals
Seguirem vessant la sang
Que mÚs podem trepitjar
Rera els n˙vols s┤amaga el sol
Dins el negre tots els colors
Les portes s┤obriran
La vida ensorrarÓ
Les ambicions i els imperis

Tots serem iguals
Rera els n˙vols s┤amaga el sol...