kumbaworld
Cibernauta joan
Antònia Font
Entabanat, fa un sol que xapa roques,
he somiat cinc vides i tres Europes,
he posat nom a totes ses dunes,
noms de femella, només me´n falta una.

Dalt d´un turó he armat un telescopi,
així te veig, com un planeta anònim;
t´he dibuixat envoltada de caragoles,
hi ha un hidroavió que les pinta totes.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal,
ple d´algues que et salvaran
quan menstruïs l´immens oceà.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal
ple de llits i miralls,
ple d´Antònies que te volen menjar.

Si ho penses bé la mar és rodona,
fes-hi una volta i queixa´t si no t´hi trobes,
viatge infinit per tu mateix,
dorms invertit
amb ses butzes defora i sa pell dedins.

Has tornat sord de tant d´esperar
un breu eclipsi que t´ajudi a descansar,
si no m´entens, si no m´escoltes
me moriré, no te queixis si m´enyores.