kumbaworld
La negociació
Al Tall
A les dotze del mig dia, porta de l’ajuntament,
van fent colla els empresaris de la nit i els llocs d’ambient,
hi ha una forta discrepància sobre l’hora de tancar
entre el sindicat noctàmbul i el poder municipal.

Catorze ulleres de sol suporten la llum del dia
i al despatx del regidor, treballen l’ordre del dia.

Pugen les escales, van de dos en dos,
un municipal fa de conductor,
trenquen a l’esquerra, dret el corredor,
les portes tancades, les llums de neó.

Ja estan davant de la sala, ja estan davant del saló,
un colp rètol de bisagra obri la negociació,
una llum clara i resolta cau sobre la comissió,
una llum que posa en guàrdia catorze ulleres de sol.

Sillons de tapisseria subjecten al sindicat,
sillons situats de cara al lluminós finestral.
caps de costat i colls catxos van aolorant el parany.

Entra el regidor i les secretaries,
entra a contra llum, va amb els funcionaris,
s’emplacen de cara als pardals nocturns,
un colp de carpeta i un bon colp de puny.

Va llegint l’ordre del dia l’autoritat competent,
dona una agra benvinguda i enceta el seu parlament.

"Tinguen vostès molt en compte, cavallers del sindicat,
que aquesta negociació avui s’ha de clausurar.
Que l’ajuntament diu l’hora a la que s’ha de tancar
i que si algú el posa en dubte ja se pot anar anant".

Catorze ulleres de sol abandonen les cadires
entre brams i exclamacions i “clics” de fotografies.

Tots els funcionaris cap al regidor,
adrecen els ulls presos d’estupor,
reacciona el líder dels locals nocturns,
es trau les ulleres i s’empara els ulls.

"No tornaren a la taula si no ens canvieu de lloc,
no te perquè el sindicat aguantar de cara el sol".

El regidor molt astut no va tardar en respondre:
"Cara al sol eu estat sempre i això esta ja per sabut.

Però si eixe es el problema, no tardarem en resoldre’l,
canviem de lloc i escoltem-ne el que eu de dir sobre el tema".

Una gran moguda es va organitzar,
carpetes amunt i expedients avall,
soroll de cadires i alguns comentant:
"Guanyen un a zero els del sindicat".

No n’hi hagué acord aquell dia, i el regidor va dinar
una crema de albergina i un entrecot ben torrat.

RRB