kumbaworld
Conte Medieval
Esquirols
Temps era temps hi havia,
en un poblet medieval,
un baró de mala jeia,
que a tothom volia mal.
Amb carrosses d´or i plata
passejava tot superb
pel seu terme que moria
d´esquifit i famolenc.
Xics i grans mig morts de gana,
li sortien al seu pas,
demant-li amb ulls plorosos,
que tingués d´ells pietat,
però ell somreia i burleta
els cridava en veu de tro:
"A pencar, males abelles,
necessito molt més or".


Els diumenges a la tarda
s´organitzava un gran joc:
"Vilatans, vinga a la festa,
a la festa de la mort!
Vull setze joves per banda
amb espases i garrots
a fer d´escacs a la plaça
i que guanyin els més forts"
Xics i grans, mig morts de pena
li sortienal seu pas,
demant-li amb ulls plorosos,
que tingues d´ells pietat,
però ell somreia i burleta
els cridava amb veu de tro:
"A jugar, batua l´olla,
que a mi m´agrada aquest joc!"


Un joglar passà pel poble,
avançada la tardor,
que amb senzilla veu cantava
i així deia la cançó:
"Ai de poble, ai de la vila,
que te un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa,
l´haurà de guanyar amb suor".
Xics i grans,tots l´escoltaven,
li donaven la raó,
els naixía l´esperança,
van anar a trobar el baró,
però ell somreia i burleta
els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella,
si escolteu al trobador!"

Els vilatans es negaren
a pagar més els tributs,
a palau armats anaren
i parlaren sense enbuts:
"No et volem per baró nostre,
no et volem,veste´n d´aquí,
que si et quedes, ai de tu,
a la forca has de morir".
Xics i grans, tots a la una,
li cantaven la cançó:
"Ai de poble, ai de la vila,
que té un lladre per senyor",
però ell callava i de ràbia
se li corsecava el cor,
mentre le poble repetia
la cançó del trobador:
"Ai de poble, ai de la vila,
que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa,
l´haurà de pagar amb suor".