kumbaworld
Vent del nord
Josep Thió
Una nit de pluja de gener,
Vam sortir plegats d’aquell cafè.
Aquell vestit de flors et quedava tan bé,
Eres una nina, jo ja no era un nen.

Bufa amb força ben glaçat,
Tanca la ferida que ella m’ha deixat.
Bufa amb força vent del nord,
Fes que pugui viure sense el seu record.

Cinc minuts més tard, en dir-nos adéu,
vaig emmirallarme en aquells ulls verds,
des d’aquell moment sempre vaig ser seu,
la trobo a faltar en aquest llit tan vell.

Bufa amb força ben glaçat,
Tanca la ferida que ella m’ha deixat.
Bufa amb força vent del nord,
Fes que pugui viure sense el seu record.

Davant dels amics a fora el carrer
Quan estavem junts no ens mancava res,
Sovint encara passo davant d’aquell bar,
On ella sempre em feia riure tant.

Bufa amb força ben glaçat,
Tanca la ferida que ella m’ha deixat.
Bufa amb força vent del nord,
Fes que pugui viure sense el seu record.

No sabria dir-te quan es va acabar,
pero un mati d´abril la vaig trobar plorant
encara no entenc que vaig fer malament
les flors del seu vestit se les va endur el vent

Bufa amb força ben glaçat,
Tanca la ferida que ella m’ha deixat.
Bufa amb força vent del nord,
Fes que pugui viure sense el seu record.

Bufa amb força ben glaçat,
Tanca la ferida que ella m’ha deixat.
Bufa amb força vent del nord,
Fes que pugui viure sense el seu record.