kumbaworld
Cada dia és un nou pas
Esquirols
Sovint amic, massa sovint,
palpo l’angoixa dins del pit,
moments obscurs de llarga nit
solquen el dur camí que hem escollit.

Potser amb el crit, potser amb el cant,
obrirem pas, farem un cant,
que vibrarà i es farà gran
com el dia que neix a cada instant.

I el nostre esforç esperançat,
lluita fidel,
serà com l’arbre que és valent,
a cops de pluja, a cops de vent.

Cada dia és un nou pas,
cada nit un nou repòs,
cada gota de rosada,
nova frescor.

Sovint, amic, massa sovint,
sento que som poble oprimit
que ha begut dolços vins d’oblit
i al compàs de la por es va destruint

Potser amb el crit, potser amb les mans...

-------------------------------------------------------------


[Re]
Sovint amic, mas[Fa#m]sa sovint,
[Re7]palpo l’angoixa [Sol]dins del pit,
[Solm]moments obscurs de [Re]llarga nit
solquen [Mi7]el dur camí que hem [La]escollit.

[Re]Potser amb el crit, pot[Fa#m]ser amb el cant,
[Re7]obrirem pas, fa[Sol]rem un cant,
[Solm]que vibrarà i es [Re]farà gran
com el [Mi7]dia que neix a [La]cada instant.

[Re]I el nostre esforç [Fa#m]esperançat,
llui[Re7]ta fi[Sol]del,
[Solm]serà com l’arbre que [Re]és valent,
a [Mi7]cops de pluja, a [La]cops de [Re]vent.

Cada [La]dia és un nou [Re]pas,
cada [La]nit un nou re[Re]pòs,
cada [Do]gota de ro[Sol]sada,
nova fres[La]cor.

[Re]
Sovint, amic, mas[Fa#m]sa sovint,
[Re7]sento que som po[Sol]ble oprimit
[Solm]que ha begut dolços [Re]vins d’oblit
i al com[Mi7]pàs de la por es va [La]destruint

Potser amb el crit, potser amb les mans...