kumbaworld
Corrandes monàrquiques
Esquirols
En aquest país monàrquic
queda molt per canviar,
els qui tenen la paella
no la volen pas deixar
i encara nostres cireres
els fa gràcia remenar,
els fa gràcia,
massa gràcia, remenar.

En aquest pa-pà,
en aquest pa-pà
en aquest país monà
On es pot pa-pà,
on es pot pa-pà
on es parla democrà
No te’n fiïs tu-tu-ru-rut,
qui gemega ja ha rebut.

En aquest país monàrquic
amb tants anys de pidolar,
amb la mini autonomia
ens volen obsequiar.
No deixeu que amb barretines
ens puguin acontentar;
no ens podran
no ens podran acontentar

En aquest país monàrquic,
em sabríeu dir qui és,
mentre els preus pugen i pugen ,
qui té el do de fer diners,
tot dient-se democràtic
com si així tot canviés?
com si així,
com si així tot canviés?

En aquest país monàrquic,
paradís del capital,
els qui s’han de posar elàstics
perquè la panxeta els cau,
són els amos i empresaris
de les multinacionals,
de les multi,
multi, multinacionals.

En aquest país monàrquic,
val a dir que no s’entén,
que uns senzill plat de verdura
pugui ser tan indecent,
qui la cull en cobra quatre
qui la menja en paga cent,
qui la menja,
si se la menja, en paga cent

En aquest país monàrquic,
volen, volen els ocells,
els petits cap a Alemanya
quan arriba el fred i el vent
i els més grassos a Suïssa,
quan s’escalfa l’ambient,
quan s’escalfa,
quan s’escalfa l’ambient .

En aquest país monàrquic
ens fan falta molt pernils,
bon vinet i llonganissa
i també bitllets de mil,
per poder mantenir a ratlla
ben pacífics i tranquils
el Tejero
i uns quants més guàrdies civils.



En aquest país monàrquic
qui ens governa és en Pujol,
que ha de fer la Ramoneta
tant si vol com si no vol,
a Madrid governa el PSOE
i molt ben collat el té,
ai, en Jordi, mala peça té al teler.

En aquest país monàrquic
hi ha un pilot de militars
que viuen de la rifeta
amb les armes sota el braç
i com que tiren de veta
al servei de l'oncle Sam,
a la OTAN,
ben segur que ens portaran.

En aquest país monàrquic,
ara fa més de cent anys,
s’ha sabut pel “manifiesto”
que entre runes han trobat
que els de parla catalana
millor dit el cristià,
prohibíem que es parlés en castellà.

En aquest país monàrquic
no ens deixen etiquetar
els productes de la terra
tal com cal, en català.
Del pa no en podem dir pa,
ni del vi en podem dir vi.
Ai, Castella,
qui et tingués ben lluny d’aquí!