kumbaworld
Lletra / Lyrics: El bandoler - Llach, Lluis
El bandoler
Llach, Lluis
Era el segle XIX,
el seu nom Joan Serra
bandoler per vocaci,
el seu mot: en Lapera.

Li agradava la sang
ben fresca i ben nova
per ferides brollant
i embrutint la roba.

Se sentien cridar
a les vctimes boges
per la por i el dolor
pietat, pietat!

- No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us dar tot mon diner,
per no em claveu eixa daga!

- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu lltim crec en Du.
- Pietat, pietat!

I poc a poc
va clavant-li punyalades,
el seu mot era en Lapera,
bandoler per vocaci.

Lendem
davant la Verge del Carme
hi ha un home que est pregant
de dos ciris encn la flama.

I aix,
per camins i muntanyes
se senten els forts crits
de la gent que en Lapera mata.

- No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us dar tot mon diner,
per no em claveu eixa daga!

- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu lltim crec en Du.
- Pietat, pietat!

I altra cop
la Verge t una plegaria
i per lnima dun mort
dos ciris ja tenen flama.

Per en Joan Serra
avui ja no ha tingut sort
dos soldats lhan agafat
i ara resta entre barrots.

I tothom de bon mat
veu la forca preparada,
en Lapera dna un crit
es la ltima plegaria.

- Quan jo sigui ben mort
i penjat de lalta forca
i defalleixi mon cor
i maneu a posar a la fossa
que alg resi una plegaria
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.

Ning ho va fer.