kumbaworld
Quitxalla
Gertrudis
Una moneda, un somni, una simple distracció
Carrers amb una gent i sentiment de rebel·lió
Una moneda, una copa i algú per poder xerrar
Per acabar aquest hivern i poder-lo recordar
Si m´aixeco al matí no fa sol
Si la cara del barri m´adorm
Si la barana de l´escala és l´única que em don condol
Si m´aixeco al matí no fa sol
Si la cara del barri m´adorm
Només espero que la pluja no em vesteixi de dol

Xiulo i canto, per la vorera jo m´entrebanco
Jo ho veig així, aquest pessic és per mi
Xiulo i canto, com una llàgrima del terra escampo
Jo ho veig així, un xic de món és per mi

Que la quitxalla ja no canta ja no riu
Que la vergonya se´ns amaga dins d´un niu (x2)

Caminant, tombant, per la meva gràcia bonica
I els carrers ensenyant la ciutat un pèl més rica
Jo segueixo cantant aquest bar i tot sembla bé
Una copa un cigarro, una cuixa que jo somiaré

Xiulo i canto, per la vorera jo m´entrebanco
Jo ho veig així, aquest pessic és per mi
Xiulo i canto, com una llàgrima del terra escampo
Jo ho veig així, un xic de món és per mi

Que la quitxalla ja no canta ja no riu
Que la vergonya se´ns amaga dins d´un niu (x2)

Que la quitxalla no canta no balla,
Que persegueix a la canalla que es baralla
I el pare li pregunta perquè no treballa,
La mare li pregunta perquè no s´amaga (x2)

El meu deliri fuig de tu,
El meu deliri no diu res (x4)