kumbaworld
Tristesa
Antònia Font
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d´una piscina.

Ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa,
dins ses aurores sa tristesa se destila i s´evapora.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.

Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D´arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d´impossibles sentiments.

Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa és un música austrohóngara i vermella.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d´una piscina.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.

Des meus vidres entelats, de solsticis en s´hivern,
d´aerostàtics ancorats.
De carrers abandonats, de pel·lícules només,
de matins difuminats.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D´arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d´impossibles sentiments.

Sa tristesa, s´alegria, sa tristesa.