kumbaworld
Com una pedra al camí
Dylan, Bob
Adaptació de Josep M. Camarasa


Abans d'ahir encara eres molt rica
I lençaves la "calderilla" als pobres
No és veritat?
N'hi havia que et deien: "Vés amb compte, maca
Un dia pots caure" i tu te'n reien
No és veritat?
Miraves tothom per sobre l'espatlla
I te'n foties dels que veies caiguts;
Ara ja no parles tan fort
Ara ja no rius com abans
Ets tu qui ha caigut ara i no ho saps resistir...


Digues que sí, digues que sí
Que t'agrada viure al carrer
Com un gos vagabund
Com una pedra del camí...


Vas anar als millors col·legis de monges
Peró allà només vas aprendre a
Resar el rosari
Eres una senyoreta de casa teva
No sabies què és viure al carrer
Ara ja ho saps
Tu no volies saber res dels que no fossin
De la teva classe; ara hauràs de parlar
Fins i tot per demanar algun favor
Amb els que tampoc no tenen sostre
No oblidis que ara ja no pots triar-te els veïns...


Digues que sí, digues que sí
Que t'agrada viure al carrer
Com un gos vagabund
Com una pedra del camí...


Tu mai havies tingut una mirada
Pels infeliços que s'arrossegaven
Als teus peus:
Tu mai no havies pensat que un dia
Hauries de treballar. Tu mai no havies
Patit fred
Et passejaves a cavall amb un diplomàtic
Que deia: "T'estimo" mentre prenia el te
Adonar-te que marxava va ser ben trist
Ell es va endur la teva última engruna de felicitat
Et penses que, quedant-se tampoc no t'hagués fet feliç...


Digues que sí, digues que sí
Que t'agrada viure al carrer
Com un gos vagabund
Com una pedra del camí...


Princesa caiguda en el suburbi
Avui és festa, tothom està content
A casa seva
Tant que et diverties abans voltada
Pertot arreu d'aduladors
No és veritat?
Mira, en Jaumot t'està cridant
Vés-hi, si més no, tindràs sostre aquesta nit
Si no tens res tampoc no pots perdre res
Ara que ja no tens ni secrets
Mentre rodoles pels carrers, buscant lloc per dormir...





Acords de guitarra


Do Rem Mim Fa Sol