kumbaworld
No hi es
Males llengües
Era diumenge, feia tan fred que les parets del món, ja no parlaven..

S’acostava, i encès de ràbia li prepara un lloc a l’altra banda..

Ella va cridar el seu nom, ell dispara un tret enmig del cor, era el seu cor..



Ei tu!!! On vas? Arrossegant la pena.

La vas matar, no tens sang a les venes,

records d’uns ulls, miralls de la feblesa

i tant et va estimar i ara no hi és!!!!



I endevina...què serà de tu i del teu orgull que t’esclavitza..

I què et queda? Un fil de vida que es perd lentament, no tens sortida.



Va tenir temps d’escoltar un crit,

tremolant l’estira sobre el llit,

era el teu llit!!!



Per què? Per què ¿no tornaràs a viure?

Quin mal, quin fred, despedeix-te del dia...

Ha mort, la mort, i al final què volies?

Però tant et va estimar i ara no hi és...





Ella va cridar el seu nom. Ell dispara un tret enmig del cor, era el teu cor...





Ei tu!!! On vas? Arrossegant la pena.

La vas matar, no tens sang a les venes.

records d’uns ulls, miralls de la feblesa

i tant et va estimar i ara no hi és!!!!