kumbaworld
culminació
Inadaptats
Culminació.

Em preocupa el meu cul,
senyores i senyors.
I us en demane excuses.
Però m´és molt penós.

Em preocupa el meu cul.
D´un temps ençà és negat.
Se m´ha tornat gandul.
Se´n diu alliberat.

Certa roba li cou.
Se´m riu dels calçotets.
Demana un wàter nou.
Ha dit adéu als pets.

Ell em fa anar d´esquena,
i em fa ajupir el cap.
I arreu em fa l´esmena
que jo sóc un cagat.

Certs papers no els admet,
i més si són de lletres.
I somnia en secret
honors i grans festetes.

Em preocupa el meu cul.
Em vol treure.
La meua vida escull.
Em trau de la mà l´eina.

En els moments precisos,
concrets, que no puc dir,
em fa cantar concisos
passatges, sens respir,
de cançons i poemes
que més val no esmentar,
mentre va filant trenes
que després van a mar.

Es plau en reunions
en les que parles culs,
que imposen condicions
tibats i plens d´orgull.

Em tuteja i se´m riu
quan em parla del cap.
I al meu cervell li diu:
De defecar, en saps!

I és que el meu cul, a còpia,
de matar la CULTURA,
s´ha cregut ser la pròpia,
i sense cap mesura
diu que ell és el cultura.

I com que la tragèdia
demostra que CULTURA
amb prou feines és CUL;
em preocupa el meu cul.