kumbaworld
Don Blasco
Nou Romancer
Don Enric surt amb Don Blasco,
a caçar se’n van los dos
i en Blasco, amb traïdoria,
tira i mata el seu senyor.

I així que el té mort en terra
se’n va a veure Blancaflor
i la troba que plorava
guaitant dalt del mirador.

—Què teniu, vós, dona bella?
Per què plorau, Blancaflor?
—Plor que veig tornar Don Blasco
i no torna el meu senyor.

—Estès està damunt terra,
en bosc de gran espessor,
marts i genetes se’l mengen
i los cucs de faraó.

—Ai, callau, callau, Don Blasco,
lo mateix faran de vós.
—Callau, callau, dona bella,
que no faci amb vós pitjor.

—I no ho fareu, no, Don Blasco,
que heu de ser lo meu senyor.
L’agafa per les mans blanques
i la baixa al dormidor.

—Desvestiu-vos, gentil dona,
despullau-vos, Blancaflor.
—Vós, desvestiu-vos, Don Blasco,
com solia el meu senyor.

Ell se deslliga l’espasa,
ell se descorda el gipó,
i en llevar-se les sabates,
desfent el nus del cordó,
ella l’espasa mateixa
li clava sul mig del cor.

Don Blasco, això és la revenja,
així es maten els traïdors.
L’endemà el cap d’en Blasco
penjava en el mirador.