kumbaworld
Lletra / Lyrics: La lluna i la dama - Nou Romancer
La lluna i la dama
Nou Romancer
Na Margalida somniava
a dalt la cambra ms alta,
de dia el Sol la vetllava,
de nit la Lluna li canta.

De nit la Lluna li canta
amb veueta tremolada,
al cor li xiuxiuejava:
On sou, flor enamorada?

On sou, flor enamorada?
On sou, estel que al cel manca?
Despertau-vos, estimada,
obriu el cor a qui us canta.

Obriu el cor a qui us canta,
que de vs tenc enyorana,
que sou la dama ms bella
que enlloc pugui trobar-se.

La dama al balc ja guaita
amb llenols que la tapaven.
La Lluna, rodona i clara,
es despenja per besar-la

Es despenja per besar-la
i el balc torna de plata.
Per la galta de la dama
llgrimes regalimaven.

Llgrimes regalimaven;
ell sestranya daquest plor:
Qu teniu, ai, dama bella?
Ai, plor pel nostre amor.

Ai, plor pel nostre amor,
Lluna meva i estimada,
per per molt que us estimi
vs sou Lluna i jo som dama.
Lun s Lluna i laltra s dama,
per s tan gran el seu amor...
cada nit es despenjava
per cantar i conversar els dos.

Per cantar i conversar els dos,
fins que a lalba neix el dia;
la Lluna es despedeix,
el Sol crema gelosia.

El Sol crema gelosia,
denveja no entra en ra.
Margalida, heu de ser mia
tant si voleu com si no.

Tant si voleu com si no;
no teniu altre remei...
Sol, abans que estar amb vs
dins la cambra em tancaria.

El Sol senfad molt:
Jove, ja us podeu tancar,
que amb ning ms estareu
si amb mi no voleu estar.

Si amb mi no voleu estar,
tants niguls far venir
que no sabreu distingir
quan s dia i quan s nit.

Quan s dia i quan s nit,
i set anys va estar tapat
que la dama emmalalt
de no veure sestimat.

De no veure sestimat
na Margalida ns morta,
i en haver-la enterrat
la Lluna plora a la tomba.

La Lluna plora a la tomba,
de plata tota llueix,
i amb una besada dola
en estel la converteix.