kumbaworld
LŽestiu dels Anys
Sopa de cabra
LŽestiu dels anys


Nit de Sant Llorenç
somniant un dolç combat
carrers plens de gent
amb el cor descalç.

De la màgia al blau

mirant el cel
buscant el punt més alt.

Convertint la terra
en un món dŽamants.
Cauen els estels
ferits, seŽn van.

Negres en lŽespai
concediran el meu desig
i vindràs

amb les portes obertes
de bat a bat
i una brisa adormida
dŽagost a les mans.

Serem tots dos
llavis de foc encenent la ciutat
viurem tots sols
de les promeses que amaga el teu cap
serem tots dos
rodes que aixequen la pols en passar
anirem tu i jo
fins que sŽacabi lŽestiu dels anys.

El corrent ens porta
on e sol no surt mai
corro i no sé pas
què estem buscant.

El riu ja no es mou

lŽamor és un poema que
sŽesborra sol.

Roden els anells
dringant perduts
les campanes criden
dos nàufrags muts.

Quan sŽacaba el mar

em deies ben negats els ulls
mai, mai.

I al final de lŽespera
hi ha una llum
que sŽapaga amb lŽhivern
i que esclata amb el juny.

Serem tots dos
ombres de foc encenent la ciutat
viurem tots sols
de les promeses que amaga el teu cap
serem tots dos
rodes que aixequen la pols en passar
anirem tots dos
mentre segueixi durant lŽestiu dels anys.

Serem tots dos
llavis de foc encenent la ciutat
viurem tots sols
entre la fosca fugint del demà
serem tots dos
rodes que aixequen la pols en passar
anirem tu i jo
mentre segueixi durant lŽestiu
creuant lŽestiu
creuant lŽestiu dels anys.