kumbaworld
Cançoneta de fira
Esquirols

T’avorria, pobre poble
la música de ning-ning,
passejant-te per la fira
sota l’ombra dels botxins.
Bé sabies, quan complies
el teu ritus de consum
que engreixaves carn pudenta
de les altes pulcrituds.

Et trucaven a la porta
matinades de mort,
quan dormien panxa enlaire,
carnestoltes
carnestoltes
carnestoltes bords!

Un patró t’alliberava
dels dimonis temporals,
i amagava en calaixera
les preteses llibertats.
I se’l treia, groc, amb pal·li,
carnestoltes de cartró,
es quedava a la taverna,
l’acudit i el vi amb porró.

Cançoneta de fira
treu el nas enriolat,
i li fa pam i pipa,
nyigo-nyago s’ha amagat,
nyigo-nyago s’ha amagat.

No et quedava, pobre poble,
sinó l’esma de dansar,
tot dient a la parella
que els temps grassos tornaran.
T’animava el dret de premsa,
i l’estrenat decret signat,
de poder fer les esqueles
en secular català.

Et trucaven a la porta…
Oh sortós poble digníssim,
sofert, gran i apuntalat,
se’t rifaven temps enrera
els caps-grossos capitals.
Ja n’hi ha prou! La fira és teva,
i les eines i les mans,
en podràs triar parella,
carnestoltes i gegants.

Cançoneta de fira…